Dues investigadores en un centre de recerca agroalimentària
Dues investigadores en un centre de recerca agroalimentària (Flickr)

Crítiques d'investigadors a la reforma de la llei de la ciència que comença a tramitar-se

Ara en començarà la tramitació al Congrés, i la Generalitat ja ha preparat esmenes mentre associacions d'investigadors joves creuen que no soluciona el problema de la precarietat i els salaris baixos

Xavier Duran  
 
TEMA:
CIÈNCIA

El Consell de Ministres ha aprovat, aquest divendres, la segona lectura de l'avantprojecte de reforma de la llei de la ciència, tecnologia i innovació, vigent des del 2011. Així, el projecte començarà el seu tràmit parlamentari.

L'avantprojecte és un text de 76 pàgines que es pot consultar a la web del Ministeri de Ciència i Innovació. A l'exposició de motius es parla de "resoldre les carències detectades en el Sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació", que, segons el text, abasten tres àmbits: la carrera i el desenvolupament professional del personal investigador, l'actualització de la normativa reguladora de la transferència de coneixement i de resultats de l'activitat investigadora i, finalment, la millora dels mecanismes de governança del sistema i la coordinació i col·laboració entre agents públics i privats.

L'avantprojecte d'aquesta reforma arriba mig any després del projecte de la llei de ciència de Catalunya, que es va presentar al juliol. Aquesta llei catalana té com objectius bàsics retenir i fer tornar el talent, garantir les condicions laborals dels investigadors, implicar-hi el sector privat, afavorir la internacionalització de la ciència catalana i potenciar la innovació.

El director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez Pallarès, ha declarat al 324.cat que l'elaboració d'aquesta llei s'ha fet amb una doble perspectiva: "protegir el nostre sistema de recerca, únic a Espanya i al sud d'Europa, però també respectar el que es diu a la Ley de la Ciencia, Tecnología e Innovación (LCTI), vigent des del 2011".

Ha afegit que amb l'avantprojecte de la nova llei de ciència espanyola "hem vist que no hi ha incompatibilitat amb la nostra". Però han elaborat un document "amb uns punts que creiem que s'han d'esmenar o reconsiderar". El govern ja ha redactat un escrit d'esmenes de cara a tramitar-la al Congrés de Diputats.

En la part positiva de l'avantprojecte troben que permet la mobilitat dels investigadors entre diferents centres. Però també hi ha temes que no els agraden i que seran objecte d'esmenes:

"Una és el respecte a les competències que ens atorga l'article 158 de l'Estatut de Catalunya i que estan 100% transferides. Volem una llei respectuosa amb la diversitat, no uniformitzadora".

Una altra esmena fa referència al sistema d'informació de ciència, tecnologia i innovació, que sigui d'accés lliure per a tothom per conèixer els doctors de postdocs, els projectes concedits, qui els finança i amb quant, etc., perquè sense aquestes dades "no es poden fer polítiques científiques".

Dos punts més fan referència a la responsabilitat social corporativa dels centres de recerca, que no es contempla, i a la ciència oberta, que advoca perquè totes les dades de la recerca científica siguin accessibles a tots els nivells de la societat i que es tracta només en un paràgraf:

"Nosaltres exigim ciència oberta que, per llei, estigui en sintonia amb les polítiques de la Unió Europea".

I també volen una disposició addicional sobre l'IVA, perquè se'n retorni el 100%, "com es fa a tot Europa menys a Espanya, perquè la recerca no es pot considerar una activitat econòmica".


Precarietat laboral

Segons el ministeri, el seu avantprojecte té com un dels objectius principals millorar la carrera professional pública en l'àmbit de la recerca i per això, explica, "es dissenya un nou itinerari postdoctoral que busca reduir l'edat d'entrada al sistema i facilitar-hi la incorporació estable".

Sobre el tema concret de la contractació, Gómez Pallarés afirma que no es té prou en compte en l'avantprojecte. Des del departament defensen el règim laboral actual en recerca, que ara estarà lligat a la reforma laboral, i demanen "una norma transitòria per salvar els contractes que acabaran el 31 de març. Defensem la contractació sense límit temporal quan hi ha un projecte definit amb un finançament establert".

Un investigador i una investigadora en un laboratori
Molts científics joves creuen que l'avantprojecte no soluciona la precarietat

Precisament la situació laboral i les possibilitats d'una carrera estable són un dels punts que l'avantprojecte no soluciona, segons les opinions de diversos científics joves recollides als telenotícies.

Així, Alejandro de Miguel, que investiga com millorar els tractaments psicoterapèutics per a víctimes de violència de gènere i que fa classes a la Universitat Complutense amb un sou que no arriba als 1.000 euros mensuals, lamenta que la nova llei de la ciència no dignifiqui aquests salaris:

"Si soc un alumne que em va bé, que soc brillant, amb bon CV, i m'ofereixen estar a la Universitat per 1.000 euros al mes o en una empresa amb millors condicions, és probable que triï la segona opció".

L'Alejandro és membre de l'associació FPU Investiga, que denuncia la precarietat i la inestabilitat laborals dels investigadors. Hi ha altres col·lectius que treballen en la mateixa línia, com Doctorands en Lluita. Un dels seus membres, Guillem Prats, investigador en Bioquímica, ha explicat a TV3 que l'avantprojecte manté dues figures contractuals:

"El contracte predoctoral i el d'accés al sistema de ciència, que són figures temporals. La llei de ciència garanteix al sistema espanyol poder continuar generant temporalitat."

Aquest mateix divendres en Guillem denunciava aquesta situació en el compte de Twitter de Notícies en Xarxa:

Coincideix en les crítiques Teresa López, investigadora en neurociències i membre del col·lectiu Marea Roja:

"Aquí la gent és competitiva, però ha de marxar. Després de la pandèmia pensàvem que hi hauria esperança... No hi ha planificació. El que fan és canviar quatre coses perquè venen els Fons Europeus".

Entre altres coses els investigadors es pregunten com es finançarà la cobertura, garantida pel projecte, de les vacants generades per les jubilacions d'uns 25.000 investigadors en 10 anys.

Sense reconeixement als anys passats a l'estranger

Un altre tema que preocupa molts investigadors és el reconeixement de la feina feta a l'estranger. El 2019, el Ministeri de Ciència, aleshores dirigit per Pedro Duque, va establir una normativa per la qual a un investigador només se li reconeixia el temps treballat en organismes públics estatals. En quedaven exclosos els anys passats en universitats i en centres tecnològics de comunitats autònomes i fundacions i tots els que haguessin passat treballant a l'estranger.

Si bé l'avantprojecte facilita la mobilitat entre centres dintre de l'estat, continua sense reconèixer els anys passats fora. L'octubre passat, uns 200 investigadors afectats van escriure una carta a Raquel Yotti, secretària general de Recerca, per demanar que eliminés aquest problema.

De moment, sembla que no han tingut cap resposta, tot i que a l'exposició de motius de l'avantprojecte es calcula que entre els anys 2011 i 2016  es van perdre més de 5.000 llocs d'investigadors i molts van haver d'establir-se fora de l'estat espanyol.

ARXIVAT A:
RECERCA CIENTÍFICACIÈNCIA
Anar al contingut