Descobreixen una de les causes que fa el càncer de pàncrees tan agressiu
Un estudi ha determinat noves funcions d'una proteïna ja vinculada amb aquests tumors que afavoririen la seva potència i la seva resistència als tractaments
El càncer de pàncrees és un dels més agressius i un dels factors que contribueixen a aquesta agressivitat és l'ambient que l'envolta, el conegut com a microambient.
Es dona la circumstància que entre aquesta xarxa de proteïnes i diferents cèl·lules que forma aquest microambient hi ha els fibroblasts, que tenen un paper clau, ja que ajuden les cèl·lules tumorals a créixer i augmenten la seva resistència als fàrmacs.
Diferents estudis van demostrar en el passat la importància d'una proteïna vinculada a aquests fibroblasts, la galectina-1, que actuaria afavorint l'evolució tumoral des de fora.
Però ara, un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS, de la Mayo Clinic, del Instituto de Biología y Medicina Experimental (CONICET, Argentina) i del CaixaResearch Institute, ha descobert que aquesta proteïna també es troba dins del nucli dels fibroblasts, des d'on desenvolupa noves funcions que afavoreixen el càncer i que es desconeixien fins ara.
Aquest descobriment aporta noves claus per comprendre millor el paper d'aquestes cèl·lules en la progressió del càncer de pàncrees.
Una proteïna amb propietats protumorals
Ja era conegut el paper de la galectina-1 en l'evolució del càncer de pàncrees, però ara aquests investigadors han vist que dins del nucli dels fibroblasts contribueix també a fer que aquestes cèl·lules es tornin encara més agressives, com explica Pilar Navarro, coordinadora del Grup de Recerca en Noves Dianes Moleculars del Càncer de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS:
" La novetat és que hem identificat una nova funció de la galectina-1 des de dintre del nucli dels fibroblasts. El que fa des d'allà és afavorir l'activació d'aquests fibroblasts que es tornen més agressius i contribueixen millor a la progressió del tumor."
Per dur a terme aquest estudi, els investigadors han treballat amb mostres de pacients amb càncer de pàncrees, que els han permès analitzar la presència i funció de la galectina-1 al nucli dels fibroblasts.
A més, han portat a terme experiments in vitro amb línies de cèl·lules humanes fibroblàstiques, on han investigat els efectes de la seva inhibició.
La importància del microambient tumoral
Els fibroblasts es troben al voltant de la zona tumoral, en l'anomenat estroma o microambient que envolta el tumor, que és molt important en el cas del càncer de pàncrees perquè representa fins al seu 80%.
Es tracta d'una àrea de protecció del tumor, com una mena de fortalesa que li permet créixer, que interactua amb les cèl·lules tumorals, les protegeix i impedeix l'acció dels fàrmacs.
Per tant, identificar com actuen les proteïnes i les cèl·lules que formen part d'aquest microambient és molt important per poder combatre millor el càncer de pàncrees.
L'estudi confirma la importància d'actuar contra la galectina-1 no només al voltant dels fibroblasts sinó també a l'interior.
La doctora Navarro explica que "ja s'estan desenvolupant anticossos per bloquejar les seves funcions fora de la cèl·lula, però ara veiem que seria molt convenient també combatre les seves funcions dins dels fibroblasts".
Actuar contra el càncer des de diferents fronts
Inhibir l'acció de galectina-1 pot ser una estratègia molt útil per intentar lluitar millor contra els càncers de pàncrees, uns dels tumors de pitjor pronòstic.
Si s'aconseguís bloquejar la proteïna amb fàrmacs fora i dintre de la cèl·lula, segons Navarro, "això ens permetria actuar sobre diferents aspectes molt importants per frenar la progressió del tumor: evitar que creixi, privar-lo d'accés a vasos sanguinis, és a dir, asfixiar-lo, fer possible que sigui visible al nostre sistema immunitari, i també reduiríem l'estroma, tan important en el càncer de pàncrees."
Un càncer encara molt mortal
El càncer de pàncrees és un dels més mortals, amb una de les taxes de supervivència més baixes, de només el 10% al cap de cinc anys. Per això, trobar noves estratègies per combatre'l és molt important per intentar reduir els actuals índexs de mortalitat.
Aquest tumor és el novè més freqüent a tot l'Estat, però la tercera causa de mort per càncer. I a Europa s'espera que el 2030 arribi a ser la segona causa de mort per càncer, un índex semblant al dels Estats Units.