Una teràpia triple millora la supervivència en el càncer de pròstata metastàtic
Es podria aplicar a la pràctica clínica immediatament, perquè tots els fàrmacs utilitzats ja han estat aprovats, per separat, per al tractament de la malaltia
- TEMA:
- CÀNCER
Una teràpia triple per al càncer de pròstata metastàtic s'ha demostrat capaç de millorar tant la supervivència lliure de progressió com la supervivència general. En concret, la supervivència ha augmentat dos terços i arriba als 60 mesos.
L'assaig l'ha dut a terme el consorci europeu PEACE de càncer de pròstata i s'ha publicat a la revista The Lancet. Els resultats ja s'havien avançat durant el congrés anual de la Societat Europa d'Oncologia Mèdica (ESMO), celebrat l'octubre del 2021.
El càncer de pròstata, una glàndula de l'aparell reproductor masculí que es troba sota la bufeta, és el tipus de càncer més comú en els homes a Catalunya i n'afecta un de cada sis. És el tercer amb més mortalitat, amb unes 900 defuncions anuals. A Europa, el 2020 es van diagnosticar 500.000 nous casos de càncer de pròstata.
L'estudi tenia com a objectiu avaluar l'eficàcia i la seguretat de combinacions terapèutiques per al tractament del càncer de pròstata que en el moment del diagnòstic ja es troba en estadi metastàtic. Hi van participar 1.173 pacients, que es van dividir en diferents grups per buscar quina era la combinació de noves teràpies que oferia un resultat millor.
I els resultats més bons es van aconseguir combinant abiraterona, un inhibidor de la biosíntesi d'andrògens de segona generació, amb la supressió androgènica (supressió de la testosterona) i la quimioteràpia amb docetaxel.
Es tracta del primer assaig que mostra la millora de resultats amb una triple teràpia, en comptes d'administrar progressivament els diversos tractaments, com explica el doctor Joan Carles, un dels autors de l'article i cap del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO):
"Aquestes troballes, combinades amb l'evidència d'altres estudis, incideixen en la idea que la intensificació primerenca del tractament és més efectiva que l'ús dels tractaments que es fan servir seqüencialment quan la malaltia s'ha tornat resistent".
Amb l'assaig es va poder observar que amb aquesta combinació el risc de progressió de la malaltia es reduïa un 50% i passava de 2,05 anys de mitjana sense progressió a 4,46.
El risc de mortalitat també baixava un 25%. Així, des dels 36 mesos de supervivència que s'aconseguien amb la deprivació androgènica es passava als 42 mesos en afegir-hi quimioteràpia, als 53 mesos quan el tractament supressor es combinava amb abiraterona i als 60 mesos amb la triple combinació.
Tots els fàrmacs usats en l'assaig ja han estat aprovats per al tractament de la malaltia i per això, segons el doctor Carles, "podrien implementar-se a la nostra pràctica clínica immediatament, ja que són fàrmacs que per separat estan aprovats en aquesta indicació terapèutica".
Una cosa que no queda clara és si aquesta triple teràpia podria beneficiar els pacients metacrònics, és a dir, aquells en què apareixen lesions metastàtiques al cap d'un temps del diagnòstic d'una primera neoplàsia.
En tot cas, opina el doctor Carles, "com a mínim, els pacients amb una alta càrrega metastàtica que estan prou en forma per ser tractats amb docetaxel han de ser considerats per a aquesta triple teràpia sistèmica".
- ARXIVAT A:
- CÀNCERRECERCA CIENTÍFICA