Descobreixen com s'ho fan els òvuls per arribar en plena forma a la fecundació
Científics del Centre de Regulació Genòmica a Barcelona han descobert el mecanisme que fan servir aquestes cèl·lules per no degradar-se i ser fecundades
"Oh, que és estrany això!" és una frase que els científics diuen molt més sovint que "Eureka, ho he trobat!". Així explica Gabriele Zaffagnini, investigador postdoctoral del Centre de Regulació Genòmica (CRG) per què li van cridar l'atenció els òvuls, unes cèl·lules atípiques.
Quan la dona arriba al moment vital de tenir fills, els seus òvuls fa dècades que estan en el seu cos. Són cèl·lules que no es regeneren, no es divideixen. La dona neix amb tots els que tindrà durant la vida fèrtil.
Molt diferent del que passa, per exemple, amb les cèl·lules de la pell, que no ens en queda ni una del moment en què vam néixer. Igual passa amb les cèl·lules de la sang. O amb les del fetge.
Com s'ho fan els òvuls per no degradar-se i poder ser fecundats anys després del naixement, fins ara era una incògnita. Una de tantes relacionades amb la fertilitat humana, perquè, quan una cèl·lula viu tants anys, es va omplint d'escombraries -en realitat, són agregats de proteïnes- que la fan malbé.
És el que els passa, per exemple, a unes altres cèl·lules que pràcticament no es regeneren, les neurones, i que acaben desenvolupant en malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.
Ara, un equip del CRG ha descobert el mecanisme que fan servir els òvuls. Així ho explica Zaffagnini:
"El que hem descobert és que segresten aquestes escombraries dins d'uns compartiments específics, la confinen perquè no faci mal, no s'acumuli i no acabi causant un dany en l'òvul".
Mètode exclusiu dels òvuls
Pel que se sap fins ara, és un mecanisme exclusiu dels òvuls, que no poden utilitzar els mètodes més habituals per desfer-se dels agregats de proteïnes. Les cèl·lules que es divideixen el que fan és acumular tota la brossa en una de les divisions -com si fos un banc dolent- i deixar l'altra divisió completament neta i sana.
Descompondre contínuament aquestes substàncies tòxiques tampoc no és una opció per a l'òvul, perquè requereix molta energia, i la necessita tota per poder ser fecundat i desenvolupar un embrió.
Per tant, el que fa és una estratègia d'estalvi energètic, i només en l'últim moment és quan es desfà d'aquesta mena de contenidors plens d'agregats de proteïnes, segons Zaffagnini:
"Quan s'ovula i es prepara per fertilitzar-se, aleshores sí que aquests compartiments activen la seva degradació i destrueixen les escombraries d'un sol cop, perquè així és molt més eficient, i deixen l'òvul net per a la fertilització".
Pas per entendre la infertilitat
Conèixer com funciona la fertilitat és el pas previ per entendre per què hi ha infertilitat en alguns casos. Desxifrar el mecanisme de neteja que fan servir els òvuls pot donar la clau sobre algunes causes d'infertilitat fins ara inexplicables.
El que sí que se sap força és què passa amb l'ADN. A mesura que la dona es fa gran i els òvuls envelleixen, hi ha més possibilitats que hi hagi errors en la transferència de cromosomes i doni lloc a malalties com, per exemple, la síndrome de Down. Però, què passa amb la resta?
Tot just ara comencen a investigar si en òvuls més envellits, aquest sistema de neteja de les substàncies tòxiques acumulades comença a fallar. I, si és així, com indiquen els resultats preliminars, com això pot impactar en l'embrió.
Sobretot tenint en compte, tal com explica Zaffagnini, que "tot el que no és ADN, tota la resta de components cel·lulars del nadó que naixerà, deriven únicament de l'òvul, de la mare".
Aquesta recerca dona llum sobre un camp de la ciència que durant molt de temps ha estat molt poc estudiat, el de la reproducció, però també pot obrir altres portes més enllà d'aquest àmbit, per exemple, en malalties neurodegeneratives, per la seva similitud amb les neurones.
